-Com va començar el hoquei línia a Premià de Mar?

A Premià de Mar es jugava a l'hoquei tradicional i durant les vacances escolars del Nadal 1994-95 al Saló de la infància de Barcelona es va organitzar un torneig d'hoquei línia. Als jugadors joves del tradicional del Premià (cadets) se'ls va proposar la possibilitat de participar i ho van acceptar.

El president del moment, en Jordi Porta, amb la seva furgoneta els va dur. Els nois van jugar equipats com a hoquei tradicional i la resta d'equips amb el de línia.

L'experiència va ser veritablement motivadora: els hi va agradar i es van engrescar amb el línia i no només això: el Premià va ser el guanyador del torneig.

Així es va constituir l'hoquei línia en les categories de cadet i sènior. Els cadets jugaven les dues competicions alhora: tradicional i línia.

-Així, el hoquei línia es va disgregar del hoquei tradicional?

Sí. L'any 2006, a casa nostra, hi havia tres seccions: hoquei tradicional, línia i patinatge. Cada secció tenia un vicepresident i el president de tot l'hoquei Premià, era en Jordi Roca. I a mi, em van fer vicepresidenta de la secció hoquei línia, ja que sempre anava a tots els partits a acompanyar al meu fill, en Joanet.

Als seus inicis, les lligues eren "peculiars". Ho entendreu amb la següent anècdota: l'equip de Rubí, venia a jugar a Premià ja que ells no tenien pista pròpia i jugaven amb texans.

Jo, era delegada de l'equip del meu fill Joan, de tradicional, com que també anava als partits del línia també vaig ser delegada (la resta de jugadors eren grans i els pares no els acompanyaven); així van estar dues temporades fins que va haver de triar per una de les dues competicions. Penseu que el meu fill tenia dos equipatges de porter: un de tradicional i un de línia. Hi havia dies que jugaven a la part de Tarragona amb una secció i a la part de Girona amb l'altra.

El club sempre ha tingut el mateix nom. Darrerament, es va afegir el nom de Pirates, va ser una idea del Jordi Vilanova.

-Quants equips hi havia en aquells moments?

Al principi hi havia 7 o 8 equips de sèniors. N'hi ha que ja han desaparegut, com ara: l'Escala, el Berga, l'equip guanyador de la primera lliga catalana els Boston de Barcelona (tots jugadors d'hoquei gel).
Hi va haver una casa de patins, RISKO, que va patrocinar al Premià, va fer els patins a mida per tots els jugadors. Però, aquest patrocini obligava a anar allà on es demanava, p.ex.: a les 22.30 – 23h havien d'estar jugant a Sants.

-Qui va ser el primer entrenador? Quins jugadors recordes?

El primer entrenador va ser el Jordi Argullós. També van ser jugadors del Premià en Jordi Pastor (actualment àrbitre), Quim Pastor (jugador i entrenador), Sergio Román (germà de l'Andreu Roman, àrbitre), Jaume Gamell (jugador i entrenador), entre d'altres.

Jaume Gamell, va ser jugador, entrenador del Premià i seleccionador nacional de l'hoquei línia (entrenaven a Premià, al CAR de Sant Cugat, a Igualada). Fa tres temporades va portar el femení a un nivell molt alt.

- En quines categories jugava el Premià?

Al principi de l'hoquei línia Premià hi havia les categories de sènior i cadet.
A Catalunya hi havia les categories de sènior, cadet A i cadet B. Hi havia dues lligues degut a la gran quantitat d'equips. Els jugadors venien del tradicional o del gel.

-Quins resultats obtenia el Premià?

Molt bons. El Premià sempre guanyava tot. Feia patir anar a segons quins camps ja que sempre es guanyava amb molta diferència.

En aquella època hi havia molta afició, molts seguidors:
Als play off a Igualada s'omplien 2 autocars per acompanyar a l'equip i animar-los: familiars, amics ...
En una ocasió, a Vic, després de jugar, a les 12 de la nit, s'havia anat a sopar a una masia, tots junts (jugadors, pares, nòvies i acompanyants).

Quan es guanyava els play off s'anava al campionat d'Espanya. Així es va aconseguir anar a Valladolid, Mallorca i a Premià. Dels quals es van guanyar 2 campionats d'Espanya (el de Valladolid i el de Premià). Per tant, el CHLPremià ha estat dues vegades campió d'Espanya.

Ha estat el club esportiu municipal amb més èxits a nivell nacional. És conegut arreu de l'estat espanyol pels resultats obtinguts.

-Vas formar part de la federació? Ens pots comentar la teva experiència.

Sí. Del 1998 al 2010. 16 anys formant part de la federació.
L'hoquei és un esport minoritari, s'ha de lluitar molt per qualsevol propòsit que es faci i es vulgui aconseguir.
Hi ha però un fet negatiu dintre de la Federació, cada persona que en forma part, busca afavorir al seu club, no a l'esport en general.

En una ocasió es va fer un campionat a Premià, hi va haver nanos pel Pavelló des de les 9 del matí fins a 23 hores. S'hi van dedicar molts esforços, les cases relacionades amb l'hoquei donaven material, la federació ho va patrocinar però el problema va ser que clubs amb els que es comptava i s'havien compromès a l'organització a l'hora de la veritat no hi van venir. Aquesta situació es repeteix sovint.

Actualment, hi ha una gran desavantatge pels sèniors. Si arribessin a l'elit, al campionat d'Espanya, no es podria pagar per anar a les seus. S'ha d'aspirar a arribar a la posició de tercer o quart i mantenir-se a la categoria.
No hi ha cap repte per la lliga catalana, és així des de sempre.

Una proposta que havia fet en vàries ocasions: organitzar amb França (equips que hi ha tocant a la frontera) una lliga que podria ser més barata que anar a Valladolid. L'organització ha de ser de la Federació però no s'acaba de fer. S'havia organitzat la Lliga Mediterrània.

Si ens separéssim de la federació espanyola tampoc es podria fer res, és implantejable, no es podria participar en lloc.

Amb la Federació s'hi ha de parlar molt, al president Ramon Basiana, se l'ha de tenir al corrent, perquè siguin conscients de la situació actual.

Dintre de la Federació hi ha falta d'unió entre els clubs. Un exemple d'això va ser el cas de la pista dels tucans, va ser un punt important de conflicte: tenien una pista en la que no es podia patinar, causava moltes lesions als jugadors. Tots els clubs protestaven i es va acordar que tots firmarien una carta dient que es negaven a patinar en aquella pista, per deixar constància davant la federació del mal estat de la pista però, a l'hora de la veritat ningú va voler firmar, els clubs es van fer enrere.

Els clubs s'han d'implicar més amb l'esport. Hi ha problemes que els podrien resoldre entre ells.

-Què pots dir de la teva presidència del CHLPremià?
Vaig ser-ho des del 1994-95 fins al 2010 (començant com a vicepresidenta i responsable de tot, ja que la resta de pares no hi anaven, els jugadors eren grans i els acompanyaven les nòvies).

El que més greu em sap és la manca de comprensió dels pares del propi club. No es fan càrrec del que suposa per la Junta tirar endavant un club d'esport minoritari (lluita contínua, esforç personal, despesa econòmica, dedicació de temps personal, desplaçaments, ...).

Als seus inicis la pista del Premià era la millor que hi havia, tots els equips volien venir a jugar a les nostres instal•lacions. Actualment, és la pitjor quant a la mida, i a més no hi ha possibilitats d'arreglar-ho, per raons econòmiques.

Durant una època hi va haver un patrocinador que es feia càrrec de totes les despeses generades pels desplaçaments dels sèniors. El club no tenia despesa per tant, aquests jugadors del sènior en aquell moment, no pagaven quotes.
Hi va haver èpoques que venien altres equips a entrenar per estar junts o es feien partits amistosos; ajudava a tenir bona relació entre jugadors de diferents clubs.

En un moment donat, tots els jugadors del Premià van marxar al CES, per comoditat, per la proximitat a Barcelona (lloc de residència). Però, s'ha de dir que tots ells, tenen molt bon record del Premià.

Els jugadors del Premià venien tots de fora. Els havien de dur els pares suposant un gran handicap juntament amb els horaris dels entrenaments feia difícil tenir jugadors, hi ha equips més propers a la ciutat de Barcelona (CES, Sant Andreu).

De la categoria cadet el primer equip que va guanyar el campionat de Catalunya va ser el Premià. Cal tenir en compte que tots els jugadors venien del tradicional. Molts equips però menys categories.
En Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, va rebre l'equip, tot i que va ser dos anys després de guanyar el campionat d'Espanya.

-A partir de la teva experiència quin consell donaries a la junta actual i a les properes?

Les persones que formen part de la junta, és cert que han de tenir una funció determinada cada una però, és molt important que hi hagi molta unió entre ells.

S'han de proposar aconseguir que, un cop els jugadors estan a la pista, els pares no opinin sobre la part tècnica. Si hi ha alguna cosa a dir, s'ha de fer a través del delegat. Els pares no han de donar la seva opinió a l'entrenador, la part tècnica és responsabilitat dels tècnics. Sovint, es creen conflictes greus per les intervencions desafortunades entre pares i entrenadors.

Hi ha clubs que no permeten que els pares es quedin als entrenaments, només hi assisteix el delegat.

Durant els partits, els pares han d'animar als jugadors però no, dir-los què han de fer, com jugar, quina posició ocupar... Els nanos ho tenen clar i només escolten el que els diu l'entrenador però, hi ha moments de desconcert si les indicacions de l'entrenador i les del pare són contràries.

És important que als jugadors els agradi l'hoquei i cal que els pares els motivin a assistir a tots els entrenaments, partits i a jugar, en general.

-A qui creus que hauríem d'entrevistar a continuació?
En Quim Pastor, va estar als inicis amb el club Premià, actualment és gerent de la federació catalana i àrbitre. Va començar a Premià com a jugador del cadet i ha viscut tota l'evolució del hoquei.

Moltes gràcies per la teva col•laboració, Anna. El club hoquei Premià té un gran deute amb tu per tota la teva dedicació tant al nostre club com a la Federació.

L'Anna ha cedit tot el material gràfic que té del CHLPremià (dossiers, notícies, fotografies, ...). Per tal de consultar i fer-ne l'ús que calgui per poder commemorar els 20 anys del club.

Júlia Riera