S'inicia a la pràctica de l'hoquei des de ben petit, amb 7-8 anys

En Quim ens comenta que s'inicia a la pràctica de l'hoquei des de ben petit, amb 7-8 anys. Al seu col•legi, Pare Manyanet de Barcelona, hi havia una escola de patinatge i hoquei, com a benjamí va participar en diferents competicions oficials i van arribar amb categoria aleví i infantil a nivell d'Espanya; estava al mateix equip de jugadors com: Enric Carbonell, Sergi Macià (entrenador del Barça), ... Allà amb 16 anys s'estrena com a monitor, en va ser tècnic però, donat que el centre no considera la part competitiva de l'esport només la part formativa, en Quim creu que en la categoria d'aleví és important també la part competitiva, per tant, decideix marxar de Pare Manyanet i anar al club de l'Hospitalet.

L'Hospitalet era un equip molt nou, sense gaire tradició d'hoquei, tot i així, arriben a ser subcampions d'Espanya en categoria aleví

L'Hospitalet era un equip molt nou, sense gaire tradició d'hoquei, tot i així, arriben a ser subcampions d'Espanya en categoria aleví. Fins aquest moment, en Quim, compatibilitza les tasques de jugador amb les de tècnic, i d'hoquei tradicional i línia. Però passa a exercir de tècnic a la categoria júnior al Cornellà on, posteriorment li demanen i accepta, fer-se càrrec també del primer equip, en Quim fa canvis de jugadors, confia en jugadors del júnior per ocupar places de l'equip, aquests canvis causen que en aquella temporada el primer equip de Cornellà arribi a les tres primeres posicions.

Aleshores, des del Tordera se'l crida per anar a entrenar (va estar-hi durant quatre anys), al mateix temps inicia la relació amb el Premià donat que el seu germà Josep Maria jugava al tradicional amb el Premià, sovint va a veure'l i un club molt proper, el Trèbol del Masnou li demana un cop de mà des del consell escolar per tal que en faci seguiment.
Hi havia jugadors del Trèbol que buscaven sortida cap a un altre club, donada la relació d'en Quim amb el Premià, van cap a Premià (germans Fustenchs, ...

En Quim, inicia la participació amb el Premià, on comença a entrenar amb els petits, cridat per en Jordi Porta

En Quim, inicia la participació amb el Premià, on comença a entrenar amb els petits, cridat per en Jordi Porta que li presenta el projecte de l'hoquei Premià. En Jordi és una persona amb molta empenta. S'entra en un projecte molt agosarat, és un moment crític pel club, la solució va ser anar directament a les escoles (Verge Montserrat i la Lió). Es va proposar a les AMPA fer una activitat que consistiria en patinar de manera molt lúdica, es va acordar que cada nen que patinés pagaria un euro al mes per poder fer l'activitat; el projecte va ser un gran èxit.

Cal situar-nos després dels jocs olímpics de Barcelona'92, el primer lloc on es juga a hoquei línia a part de Barcelona és a Premià, que es practicaven els dos tipus d'hoquei (tradicional i línia).

el Premià és el primer equip que s'incorpora a l'hoquei línia amb jugadors de l'hoquei tradicional

L'any 1994-95 és un any clau: a la vila olímpica de Barcelona es feien alguns partits d'hoquei línia amb equips formats per jugadors provinents de l'hoquei gel i del patinatge de carrer però, el Premià és el primer equip que s'incorpora a l'hoquei línia amb jugadors de l'hoquei tradicional; la federació ho permet i volia veure què passava.

En Quim està parlant d'un moment en el que coincideixen dues persones amb moltes mires, amb visió oberta quant a l'esport Jordi Porta i Ramon Baciana. S'està construint un esport nou, a l'estat espanyol no es practicava l'hoquei línia, únicament era Barcelona i Premià. Hi ha l'anècdota que el Rubí, venia a Premià a jugar, era la pista més propera on podien jugar. Al Premià li convenia, ja que quants més equips juguessin abans es podria començar a organitzar una lliga.

Bauer, Boston Pizza (tots dos amb jugadors practicants de l'hoquei gel) i Premià (és la gran novetat! prové del tradicional), van ser els primers tres equips a Catalunya i per tant, a l'estat espanyol. En Quim és el tècnic del Premià, que demostra que amb els jugadors de l'hoquei tradicional es pot jugar i guanyar a l'hoquei línia. El primer partit es va jugar amb pilota i no amb puck. Es decideix fer un equip per participar en lliga, contra un equip com el Boston Pizza, equips els jugadors dels quals, vénen de l'hoquei gel amb molta experiència, a diferència del Premià que sembla que no té gaire a fer.

Hi va haver un espònsor, Risko, que va voler fer una prova amb els jugadors del Premià: col.locar el tac al davant, inicialment va anar bé però després es va tornar a treure; la marca va fer a mida de cada jugador els patins amb el tac a davant, tota la indumentària també va ser regalada per l'espònsor i al club no li va suposar cap cost.

L'any 1995 hi ha la primera lliga d'hoquei línia, el Premià hi és i fa una progressió fins que a l'any 1996 fa el salt i és proclamat campió d'Espanya.

Als partits, l'equip anava amb en Jordi Porta i en Quim com a tècnic. L'any 1995 hi ha la primera lliga d'hoquei línia, el Premià hi és i fa una progressió fins que a l'any 1996 fa el salt i és proclamat campió d'Espanya.

En Quim fa de tècnic i de jugador amb l'objectiu d'aglutinar i fer un primer equip amb gent jove que atraiés gent del món d'hoquei que començava a retirar-se per tal que que es reenganxessin. Es va aconseguir formar un equip amb gent com: Rosal, Gamell, Argullós, Planas, Mier, ... Hi va haver jugadors que disfrutaven més amb el línia que amb el tradicional i van acabar decantant-se pel línia.

Tot això, va ser el resultat de la confluència de tres persones: Jordi Porta (pel Premià), Ramon Baciana (des de la federació) i Quim Pastor (tècnic) amb molta empenta i molta il.lusió.

En aquest equip de cadets, que va a la primera lliga, hi havia els germans Porta (Raül i Sergi), en Joanet, que anaven al Verge de Montserrat i a la Lió, on els esperaven 50 nens a la pista, jugant dalt dels patins, posteriorment també es va anar a escola Assís a fer una exhibició i s'hi van incorporar altres jugadors (Jordi Reixach, ...). Es va constatar que donant a conèixer l'esport a les escoles es podien captar jugadors pel club, aquesta acció va ser l'origen de la recuperació del club. Tot això, va ser el resultat de la confluència de tres persones: Jordi Porta (pel Premià), Ramon Baciana (des de la federació) i Quim Pastor (tècnic) amb molta empenta i molta il.lusió.

En Quim ens fa saber que va traduir el reglament de l'hoquei de l'anglès al castellà i català. És un esport que al venir dels EUA s'havia d'adaptar a casa nostra.

Va portar el Premià a la primera lliga oficial sènior i primera lliga oficial cadet. Va ser un club de referència a l'hoquei línia.

En la primera selecció espanyola, quan es va anar a jugar a Itàlia, la columna vertebral era l'equip de Premià.

El Premià també va ser guanyador de la primera lliga catalana de cadet.
Toni Martínez (pare d'un jugador del Premià), va ser l'impulsor de l'hoquei línia a l'espanyola. Va fer el seu comitè. Junt amb en Ramon Baciana van dedicar una partida pressupostària per poder anar al mundial a Fresno, va tenir molt de mèrit arribar-hi, hi havia molts jugadors del Premià. Els entrenaments per anar al mundial es feien a la pista de l'estació del Nord, era una pista de grans dimensions (de 30x60 m).

A Premià es practiquen molts esports i l'hoquei és un més, no s'identifica el municipi de Premià amb un de concret, en canvi, en poblacions on no hi ha gaire pràctica d'esport i la pràctica de l'hoquei és reconeguda, es converteixen en referents

En preguntar a en Quim perquè no es valora l'hoquei a Premià actualment, tot i la història que té, ens respon que a Premià es practiquen molts esports i l'hoquei és un més, no s'identifica el municipi de Premià amb un de concret, en canvi, en poblacions on no hi ha gaire pràctica d'esport i la pràctica de l'hoquei és reconeguda, es converteixen en referents, p.ex.: el cas de Rubí.

Als mitjans de comunicació, en aquella època, hi havia referències a l'hoquei: era la il.lusió contagiada; persones com l'Ivan Moreno, periodista i jugador del Rubí i en Xavi Chao (de Cervelló), aconseguien que l'hoquei fos present als diaris.
Al Mundo Deportivo, l'Ivan Moreno, feia una crònica setmanal a l'hoquei línia, pagada per Boston Pizza i Risko. A la revista Mundo Patín, també sortien referències a l'hoquei línia periòdicament. Això feia possible que marques esportives i distribuidors ajudessin als equips.

Hi va haver equips que es van muntar com a equips directament, no com a clubs, així que quan els jugadors es retiraven els equips desapareixien. Com va ser el cas del BCN.
A la Vil.la olímpica, en aquell moment, es patinava molt. En Marc Ros va ser el gran impulsor del patinatge en línia a Barcelona. Tot es va contagiar d'il.lusió.

La botiga Index Esport a passeig Sant Joan també va ajudar molt: en Santi Espot i en Tato, portaven la marca americana ultrawheels, patrocinaven els sticks. Sobretot l'equip sènior es podia equipar amb aquestes ajudes.

En Quim entra a la Federació l'any 1996, quan es fa la primera lliga oficial. Coneix a en Ramon Baciana durant la seva etapa a Tordera, en Quim assisteix a una reunió per pressionar a la federació espanyola, sobre els equips catalans. En aquella reunió coincideixen i són dues persones amb moltes ganes de fer alguna cosa amb l'hoquei.

Forma part de la Federació des de l'any 1996 fins el 2010 com a gerent i des del 2010 fins a l'actualitat com a secretari general.

Ens explica que forma part de la Federació des de l'any 1996 fins el 2010 com a gerent i des del 2010 fins a l'actualitat com a secretari general.

Se'l pregunta per si la federació pot donar un cop de mà als clubs d'hoquei línia i ens respon que el que es pot fer és promocionar l'esport. També ens diu que el primer torneig internacional que es fa de la selecció catalana va ser amb l'hoquei línia a Vic, disputat entre França, Catalunya i País Basc, l'any 1999.
Actualment, a diferència dels primers deu anys que la selecció catalana era referència a nivell espanyol amb un equip molt competitiu i mirall de les categories de base, la lliga catalana perd oportunitats i cal fer una anàlisi; en Quim creu que jugar amb equips del sud de França, seria un incentiu pels jugadors, més que participar a la lliga espanyola, cal però, trobar la fòrmula per anar a jugar amb aquestes seleccions que en saben; però remarca que s'hi ha d'anar, s'ha de trobar la fòrmula per jugar-hi, és la manera d'aprendre'n. L'hoquei línia català està estancat, fa dues-tres temporades que hi ha les mateixes llicències (aproximadament unes 800). Ha augmentat la base, mai hi havia hagut tants jugadors de categories inferiors però, cal ser curosos amb les categories superiors, han de ser el mirall dels jugadors de la base.

Però, per aconseguir jugar en lligues de competició internacional, per competir contra equips del sud de França, cal una major implicació dels clubs. A França hi ha molta quantitat d'equips tant masculí com femení, i estan fitxant jugadors catalans.

Durant el primer torneig femení que es va organitzar a Llars Mundet, es va establir contacte amb equips de França.

A tv3 s'han televisat dos partits: un primer partit va ser entre Igualada-Premià que no hi va haver competitivitat, el Premià va perdre amb molta diferència, fins i tot, es va marcar un gol en pròpia. La segona retransmissió va ser a Vic, partit entre el Vilanova i el Vallporta, resultat 12 a 1. Aquell resultat no va generar interès.

Tal i com van dir els responsables d'esports de tv3, només es tornarà a televisar un partit d'hoquei línia si es puja el nivell.

S'ha de buscar la fòrmula per reactivar el nostre esport

S'ha de buscar la fòrmula per reactivar el nostre esport. També, s'han de tenir pistes de bones dimensions de 30x60m i en bones condicions (sense humitats). Hi ha el cas de Rubí, on es va fer una pista gran però al final s'hi va posar parquet per fer-la polivalent per la pràctica d'altres esports.

El Club, la Federació i Ajuntament de Castellbisbal, van anar tots plegats i es va aconseguir una pista coberta, l'anterior era descoberta i amb molts problemes d'humitats.

La selecció catalana d'hoquei línia existeix però actualment no competeix, quan hi ha un torneig concret es prepara una selecció. Actualment, hi ha un programa de tecnificació a la pista de la Llana de Rubí però no és pròpiament la selecció catalana.

Aprofita per dir-nos que els clubs haurien d'implicar-se en la tecnificació o acabarà perdent-se aquest programa. Aquella és una pista de 30x60 i hi ha pocs jugadors participant del programa esmentat.

Ningú farà més pel hoquei línia català que nosaltres mateixos

En Quim remarca que ningú farà més pel hoquei línia català que nosaltres mateixos, ni des de federació espanyola ni federació francesa. Cal que els clubs s'impliquin.

Valdria la pena fer trobades tipus torneig, sense porter. Buscar un format diferent a la competició, on puguessin participar nens que practiquen l'esport i nens que no

Al 2005 es va participar amb el femení a Brasil, cada setmana les jugadores s'entrenaven per participar-hi, durant mig any.

Es va participar a State wars: era una oportunitat pels equips femenins. Però, va ser una proposta d'un particular, el sr Marquès, va ser dit i fet i no va donar temps a fer uns entrenaments per l'ocasió.

Es podria participar a l'Esparta, seria un plantejament que passaria per una reestructuració, en el moment de fer pressupost caldria prendre decisions quant a la provisió de fons.

Queda palès per part del nostre club que en aquests moments, les escoles de Premià tenen la porta tancada al club. El plantejament anys enrera, era anar a jugar tot fent esport i un esport sobre patins, hi havia la gran col.laboració de les AMPA, cal dir que era gratuït per les escoles. La Federació no pot ajudar a entrar a les escoles. Potser es podria fer alguna trobada en la que hi participessin nens i nenes de Premià (com s'havia fet per Nadal), de manera continuada.

A Barcelona, en col•laboració amb l'Ajuntament, actualment hi ha el programa "Prova-ho", en que es va a les escoles i una hora al mes s'ensenya hoquei línia. És una manera d'acostar-lo als nens/es.ç

En Quim recomana vendre el producte i que els nens surtin engrescats en el primer contacte amb l'hoquei línia. Valdria la pena fer trobades tipus torneig, sense porter. Buscar un format diferent a la competició, on puguessin participar nens que practiquen l'esport i nens que no.

En Quim és de l'opinió que l'esport d'equip és molt important per la formació dels alumnes, pel foment que fa dels valors: superació personal, treball en equip, presa de decisions, empatia, bona gestió de la victòria i la derrota ..., tots ells són valors que els acompanyaran durant tota la vida

Professionalment es dedica a la docència a alumnes de cicles formatius de grau superior i a batxillerat. En Quim professor, veu als joves en general, mancats d'habilitats per a la gestió de les emocions. En el context de crisi actual, hi ha joves que no tenen prou motivació per estudiar i preparar-se. És de l'opinió que l'esport d'equip és molt important en la seva formació, pel foment que fa dels valors: superació personal, treball en equip, presa de decisions, empatia, bona gestió de la victòria i la derrota ..., tots ells són valors que els acompanyaran durant tota la vida.

Se li demana la seva opinió respecte de que un jugador convocat prèviament, no jugui el dia del partit, ens diu que en l'etapa formativa tots els jugadors han de jugar, no es pot quedar cap nen/a a la banqueta, tots han de saltar a la pista. Però en l'etapa competitiva, es pot donar que no tothom pugui jugar quan es depèn del resultat però, com a conseqüència, aquell jugador és possible que deixi la pràctica de l'esport.

Aprofitem per agrair a en Quim Pastor l'estona que ens dedicat i tots els coneixements que ha compartit amb nosaltres.

Júlia Riera